En un assolellat dissabte de tardor, la Noelia i en Juan de Dios van donar-se el si vull com sempre havien somiat. Després d’un any i mig d’espera, i quatre canvis de data, obligats per la pandèmia, el dia 13 de novembre es van casar a la Villa del Río.
Després de 5 anys de relació, una petició de matrimoni a Lanzarote, d’ haver de retardar el seu dia, van decidir estrenar la seva nova casa, abans del casament. “Ens vam anar a viure junts a la nostra casa, on si abans era feliç, a partir d’aquest moment la meva felicitat es va multiplicar per mil”, relata Noelia.
La núvia ens parla de les sensacions del dia més bonic de la seva vida. “Quan vaig arribar a l’altar i vaig veure al Juan de Dios, no podia creure que hagués arribat el moment. Ell estava maquíssim, fins i tot vaig plorar en veure’l”.
Pel que fa a l’elecció del seu vestit de núvia la Noelia es va decidir pel Model Capricho de Valerio Lluna, al que li va llevar les blondes florals de l’esquena i li va afegir una sobre faldilla de seda de Manu García.
“A la botiga de Higar Novias en Fuente Palmera vaig anar amb la meva mare, la persona que havia d’estar sí o sí, amb la meva germana, a qui li feia molta il·lusió venir a triar el meu vestit de núvia, la meva tieta, perquè m’ha criat i és més que una àvia per a mi i la meva altra tia”.
Fotografia de Antonio Robles
La Noelia li va demanar a cadascuna d’elles que triessin el model amb el qual els agradaria veure-la de núvia, una decisió preciosa, per part seva. “Al principi no em va convèncer cap d’ells perquè cap era la idea que jo portava. Em vaig provar el que van triar les meves tietes però els faltava alguna cosa i, del disseny que va triar la meva germana, em va agradar la faldilla. Quan em van donar a provar el que menys m’agradava, l’elecció de la meva mare, vaig sentir un sobresalt. Em va encantar, encara que vaig decidir afegir-li la faldilla del vestit que li va agradar a la meva germana. Quan em vaig veure amb els canvis, em vaig emocionar i em vaig sentir molt feliç, perquè era el que jo volia, el meu vestit de núvia”. Quins moments tan commovedors viuen a Higar Novias amb les seves núvies i les seves famílies. Són fantàstics!
Fotografia de Antonio Robles
En un moment tan especial, la Noelia en la primera persona en la qual va pensar en veure’s tan maca va ser en la seva àvia paterna. “Vaig sentir pena perquè vaig pensar en la meva àvia paterna per la qual tenia una passió infinita. Ella em va criar i des del minut en el qual vaig saber que em casava, ella ha estat molt present en la meva ment”.
Recorda l’emoció dels seus pares en veure-la vestida de núvia, “quan la meva mare m’ajudava a vestir-me i no parava de plorar de la il·lusió. Tampoc oblidaré la cara del meu pare quan em va veure vestida de núvia, ell no va voler saber res del que portava fins al dia de del casament”.
Per les paraules de Noelia, tant els nuvis, com la família i els amics van estar radiants de felicitat, una gran il·lusió. Va ser un dia molt gaudit per tots.
Enhorabona parella!
Fotografia de Antonio Robles
