Casar-se a Catalunya

Un destí traçat al Ticino

COMPARTIR AQUEST CONTINGUT

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en pinterest
Compartició en whatsapp
Casar-se a Catalunya 68

NEWSLETTER

Totes les notícies de Casar-se a Catalunya al teu correu electrònic.

Fotografies Raphael Schaller

Quan el destí s’entrellaça amb l’amor vertader, neixen històries que semblen escrites a les estrelles.

Així va ser el camí de la Thaysa i en Christian, una parella que va desafiar la distància i el pas del temps fins a segellar el seu amor amb un casament inoblidable l’1 de març de 2025, al fascinant cantó del Ticino, Suïssa.

Per a ells, el número tretze no és cap superstició, sinó un símbol de bona sort. Es van conèixer l’1 de març de 2013 (1.3.13), una data gravada a l’anell de compromís de la Thaysa. “El destí hi havia d’intervenir”, recorda en Christian. Ella, originària de Rio de Janeiro però resident a Barcelona, no tenia previst ser a Rio aquella nit. Curiosament, s’hi havia traslladat el mateix mes que en Christian es mudava de Colònia a Rio, l’abril de 2006. Aquella nit plujosa de l’1.3.13, animada per la seva mare malgrat alguns entrebancs, la Thaysa va sortir. I en Christian, després d’un canvi de plans, també va acabar al mateix esdeveniment. Allà va començar la seva història.

Després d’aquell primer encontre, van començar a festejar, però la vida els va portar per camins diferents. Tanmateix, mai no van perdre el contacte. “En Christian mai va deixar d’escriure’m cada dilluns, des de qualsevol lloc del món”, recorda ella amb un somriure. Aquell petit gest era la seva manera de mantenir viva la connexió. La distància mai no va ser un obstacle: qualsevol excusa era bona per tornar-se a veure.

Amb els anys, en Christian va preparar una proposta de pel·lícula. Es va inventar que uns amics vindrien de visita perquè la Thaysa reservés aquell cap de setmana. Després, va fingir que els amics havien cancel·lat, però ell ja ho tenia tot planejat. La sorpresa es va revelar a la porta d’embarcament: Santorini! Una illa que la Thaysa adorava i que sempre deia que havien de visitar junts.

A la vil·la d’Imerovigli, entre llums tènues i pètals de rosa, la Thaysa va sortir a la terrassa i va veure un globus amb la data “1.3.13”. En girar-se, en Christian l’esperava de genolls, amb un anell a la mà, el somriure nerviós i els ulls plens de llum. La Thaysa, emocionada, no va poder contenir les llàgrimes. “Sí!”, va respondre entre rialles i llàgrimes d’alegria. Davant del mar Egeu, van segellar una promesa que feia anys que s’estava escrivint.

Els preparatius del casament van estar impregnats de la mateixa màgia. La tria del vestit va ser un moment clau: la Thaysa va trobar el seu vestit somiat a Manu García Atelier, a Barcelona. Des del primer moment, l’experiència va ser inoblidable gràcies a la calidesa, la paciència i la dedicació de la Trini i el seu equip, que van escoltar cada detall i la van fer sentir única.

El vestit, amb màniga llarga i coll alt, combinava l’elegància contemporània amb l’estil personal de la núvia. Destacava per una espectacular obertura keyhole a l’esquena i una filera de botons que arribava fins a la cua. El teixit fluid es movia amb delicadesa, que acompanyava cada pas amb harmonia. L’atenció i l’afecte rebuts van ser determinants per fer d’aquell dia un record perfecte.

El “sí, vull” es va pronunciar a la sala del municipi de Morcote, a la vora del llac de Lugano, en una cerimònia oficiada per l’alcalde, el Sr. Giacomo Caratti. Triar l’1 de març no va ser fàcil: “cap registre civil al cantó de Schwyz celebrava bodes aquell dissabte”, explica en Christian. Morcote, considerat el poble més bonic de Suïssa, també va suposar un repte: coincidia amb el carnaval local. Tot i així, van aconseguir convèncer l’alcalde. I la pluja del matí va ser rebuda com una benedicció, recordant la dita italiana: sposa bagnata, sposa fortunata.

Després de la cerimònia, dos vaixells van traslladar els convidats —provinents d’arreu d’Europa i del Brasil— i van travessar el llac cap a Lugano. La celebració va continuar a l’elegant Hotel Splendide Royal. Al saló Azalea, decorat amb flors, es van servir aperitius i Prosecco, que van donar pas a una festa plena de tendresa, rialles i emoció.

La parella va passar la seva nit de noces al mateix hotel, tancant un dia que va celebrar el seu amor de la manera més fidel possible: amb autenticitat, sensibilitat i un encant que travessa fronteres.

Que la vida us continuï sorprenent com aquell primer dia: amb llum inesperada, instants compartits i un amor capaç de travessar continents. Que cada nou capítol sigui tan únic i memorable com el camí que us ha portat fins aquí.

Si ets un amant dels casaments i de les bodes i busques la inspiració necessària per la teva, descobreix més històries d’amor com aquestes

NEWSLETTER

Totes les notícies de Casar-se a Catalunya al teu correu electrònic.

REGISTRE

Publicitat

Posa't en contacte amb nosaltres

Gràcies pel seu interès.

En breu ens posarem en contacte amb tu.