La història de l’Andrea i en Pablo va començar fa gairebé vuit anys, quan ella encara estudiava tercer de dret i ell tenia vint-i-vuit anys.
Va ser gràcies a la insistència —i certa estratègia— del germà d’en Pablo, i es van conèixer en un sopar que, sense saber-ho, acabaria canviant les seves vides. Després d’aquell primer encontre, en Pablo va trobar ràpidament una excusa per tornar-la a veure: va organitzar un concert “improvisat” amb l’esperança de coincidir-hi una altra vegada. I ho va aconseguir.
La connexió entre ells va ser immediata. Compartien aficions, gustos i, per si no n’hi hagués prou, tots dos tenien arrels aragoneses, un detall que va reforçar encara més el vincle des del principi. Tot i la química inicial, van decidir viure-ho amb calma. “Les coses de palau van a poc a poc”, diuen, i així ho van fer. Va ser després d’un cap de setmana al petit poble natal de l’Andrea, Calasanz, quan van oficialitzar la seva relació.
Fotografia: Jorge Fuembuena Loscertales
Set anys després, el 12 d’octubre —una data molt especial per a ells: el dia del Pilar, de la Hispanitat i també el seu aniversari—, en Pablo li va demanar matrimoni al seu racó preferit de Menorca, s’Albufera des Grau. Amb l’excusa d’anar a veure flamencs, la va portar a aquell indret màgic, on el paisatge entre el mar i la muntanya va ser testimoni d’una proposta de casament que l’Andrea no oblidarà mai. La sorpresa va ser total, i l’escenari, immillorable.
Amb la il·lusió a flor de pell, van decidir que es casarien a principis d’estiu de 2025. Després de visitar diverses esglésies, van triar el monestir de Sant Cugat, un espai amb gran valor sentimental per a l’Andrea, ja que hi anava sovint de petita. A més, per celebrar el banquet, van escollir Can Magí, un espai proper i accessible per als convidats que venien de fora de Barcelona. Després de provar-ne el càtering, no van tenir cap dubte: aquell era el lloc perfecte.
Fotografia: Jorge Fuembuena Loscertales
El vestit de núvia era una altra peça clau. Després de visitar moltes firmes comercials sense sentir-se identificada, l’Andrea va trobar a Manu García els seus dos vestits somiats. Va ser un autèntic amor a primera vista. El procés va estar marcat per la dedicació i el tracte exquisit del seu equip. La Trini la va acompanyar amb una dolcesa i afecte infinits, va entendre perfectament el seu estil i li va donar tranquil·litat en tot moment. La Sensi es va bolcar per tal que tot arribés a temps i fos impecable. I la Isabel, la modista, va adaptar les peces amb una delicadesa i professionalitat admirables.
Fotografia: Jorge Fuembuena Loscertales
El dia del casament va ser, senzillament, màgic. Plens d’emoció, van viure una jornada intensa i preciosa envoltats de familiars i amics, molts d’ells vinguts de lluny. Cada detall de la celebració portava la seva essència, des dels racons decorats amb tocs personals fins als moments més emotius de la cerimònia religiosa.
Un dels instants més especials va ser la participació d’uns joteros vinguts expressament de Sarinyena, Osca, que habitualment actuen a les festes de Calasanz. Coneixien l’Andrea des de petita i la seva presència va ser un homenatge entranyable a les arrels aragoneses de la parella, i especialment als seus avis. Les seves veus van emocionar a tothom i van omplir l’espai d’autenticitat i sentiment.
Fotografia: Jorge Fuembuena Loscertales
Amb llàgrimes, somriures i abraçades infinites, aquell dia va quedar gravat en la memòria de tots els presents. Per l’Andrea i en Pablo, va ser un inici perfecte per a una nova etapa compartida, plena de gratitud i felicitat.
Un record inoblidable que portaran per sempre al cor, amb la certesa que l’amor —quan es cuida a foc lent— floreix amb més força.
Fotografia: Jorge Fuembuena Loscertales
Si ets un amant dels casaments i de les bodes i busques la inspiració necessària per la teva, descobreix més històries d’amor com aquestes
