La Tatiana, que vivia a Barcelona, va anar a visitar una amiga a Ginebra, que li insistia que havia de conèixer el Dan.
Ell estava de viatge amb uns amics a la Provença, però es va inventar una mentida pietosa sobre un imprevist de la feina, va agafar el cotxe i va fer un camí de tres hores i mitja per conèixer-la. Amb el temps, la Tatiana i el Dan van tornar a la Provença junts, i ella no es podia creure tot el que ell havia fet per a conèixer-la. Aquest acte de “no pensar-hi dues vegades i arriscar-se” va fer que tots dos descobrissin l’amor de les seves vides.
Va ser amor a primera vista. La nit va prosseguir, van sortir amb els amics a ballar i aquella mateixa nit, quan la va acompanyar caminant a casa es van fer el primer petó al mateix pont on, dos anys després, li va demanar que es casés amb ell. En aquell moment la Tatiana feia sis mesos que s’havia traslladat a Ginebra des de la seva estimada Barcelona.
Fotografia Franco Gribido
El procés de preparació del casament va ser un dels més bonics que han viscut, ens comenta la núvia. Van visitar molts llocs i cap s’adaptava a allò que somiaven, que era un paisatge de verd i de mar, i llavors va ser quan van trobar la Casa de Santa Clotilde. En el mateix instant en què hi van entrar van exclamar: és aquí! No s’ho van pensar dues vegades.
Fotografia Franco Gribodo
La seva wedding planner, la Marina, de Bodas de Cuento, va ser la professional més especial que podien haver escollit. La Tatiana volia involucrar-se molt en totes les eleccions i en el procés i necessitava algú amb qui connectés, amb qui se sentís bé, i amb ella van connectar de manera immediata. La Marina els va entendre i va tenir cura de tot a la perfecció des del moment zero. Una persona dolça, dedicada i apassionada del seu treball, a qui tant la Tatiana com el Dan afirmen que estaran eternament agraïts.
“El que vam sentir el dia del casament va ser una onada d’amor. Com si el món s’hagués parat perquè tinguéssim el casament que somiàvem. Primer de juliol… El sol brillava i la brisa acompanyava. Gairebé quaranta persones van volar de l’Uruguai per al nostre casament, una benedicció que sempre recordaré amb un somriure i amb el cor ple. Vam tenir convidats de més de quinze països: Uruguai, França, Itàlia, Suïssa, Espanya, Anglaterra, Austràlia, Canadà, Estats Units, Sud-àfrica, Irlanda, Guatemala, Veneçuela, Colòmbia, Portugal, Argentina, Bèlgica, entre d’altres”, ens comenta la Tatiana.
Fotografia Franco Gribodo
El vestit de núvia va ser confeccionat en només cinc dies per Ze García que, com un àngel, va salvar el casament. La Tatiana va tenir un problema amb el vestit de núvia, que venia de l’Uruguai, i contactar amb el Ze va ser el millor que li va poder passar, comenta. Va contactar amb ell un dissabte i tenia el vestit el dijous següent. “Ara estic embarassada i esperem el nostre primer fill. Si algun dia em diu que no pot fer alguna cosa, li explicaré aquesta història i li recordaré que tot és possible”, afirma la Tatiana.
Tatiana i Dan, la família augmenta i això és senyal de felicitat a la qual nosaltres ens volem sumar. Desitgem que es compleixin tots els vostres somnis.
Fotografia Franco Gribodo
