Fotografies de Carles Carbonell de Flash Flash
La Carolin i en Domi es van conèixer fa més de quatre anys a la feina, quan el Domi va venir d’Alemanya a visitar la fàbrica de Terrassa per primera vegada i va conèixer una noia amb vambes liles al tea room de la feina.
El Domi li va dir que li agradaven les sabates, i la Carolin va respondre i es va presentar tímidament en anglès.
Al final de la setmana es van acomiadar amb una abraçada, moment en què tots dos es van adonar que el temps s’havia aturat i havia nascut entre ells una energia especial que mai oblidarien. L’endemà, el Domi no podia deixar de pensar en ella mentre es dirigia a l’aeroport i li va deixar un missatge a Linkedin. Més tard, s’intercanviaven els números de telèfon.
Uns mesos després, es van retrobar a Barcelona i l’atracció va ser molt forta. Junts van iniciar una relació, malgrat la gent que no creia en el seu amor i pensava que la distància era un obstacle.
En Domi va deixar clar que volia estar al seu costat i se’n va anar a viure amb ella així que va poder. Poc després, li van oferir tornar al seu lloc de treball i va acceptar, amb la condició que podia passar dues setmanes a Terrassa i dues a Alemanya. Un cop finalitzat el confinament, en Domi va aconseguir canviar el contracte a Espanya.
Tres anys després de la seva meravellosa trobada fortuïta, i quan el càncer de la Carolin havia remès, ho van celebrar amb un viatge a Venècia, on el Domi li va proposar matrimoni al pont de Rialto. Van deixar clar que volien celebrar-ho amb una gran festa i compartir el dia amb familiars i amics de tot el món, als quals van demostrar que l’amor està per sobre de tot.
El dia del casament, la parella va captivar els convidats amb una romàntica cerimònia en un autèntic paradís davant del Mediterrani. La Núria, la petita de la casa, va entregar els anells en un gronxador amb un Mickey i una Minnie i els nuvis van pronunciar els seus vots amb emotives paraules que van fer plorar els convidats.
Després es van intercanviar anells personalitzats amb el lema “more” perquè tots dos volen més a la vida i viuen sempre al límit. Un ritual de sorra, amb els seus colors preferits: blau i taronja, va resultar ser una dosi d’energia positiva.
La música en directe amb un piano de cua va amenitzar l’aperitiu. Després del sopar, en què tot estava deliciós, van tallar el pastís —també multicolor— i no podien faltar els dolços, un caprici de la núvia.
En acabar, van projectar un vídeo amb les primeres imatges dels nuvis preparant-se per al gran dia i després van obrir el ball amb una bachata, un moment molt esperat, ja que el ball és una de les aficions de la parella.
En aquesta part de la festa es va acabar el protocol i les convidades van canviar els talons per un calçat més còmode. A més d’un carretó ple de llaminadures, els mojitos van ser la beguda estrella que els va acompanyar durant tota la nit.
Desitgem que aquesta història d’amor continuï sent tan dolça per a tota la vida.
