La historia d’amor de la influencer María Alcalde (@mariaalcalde) i el Pau va començar fa un any i dos mesos, quan el Pau li va demanar matrimoni a Nova York. Des de llavors va començar el procés de preparar el casament.
“Per on comencem? El dia més feliç de les nostres vides. El dia més especial, amb més energia, actitud, amor… Crec que és un dia que mai, ni el Pau, el meu ja marit, ni jo, no podrem superar ni viure res semblant.
Des d’aquell moment jo ja pensava com seria el meu vestit. Des de petita havia somiat casar-me amb màniga llarga. En tractar-se del mes de juny, passaria molta calor i no sabia què fer. Una cosa que també tenia clar era l’esquena descoberta. Després de visitar diverses firmes, em vaig decidir per Jesús Peiro. Un equip de deu, em van entendre des del minut u i van fer màgia.
Volia moltes coses: màniga llarga, coll halter, esquena oberta, una mica de brillantor, molta cua… Però no ho podia tenir tot. La cua era bàsica per a l’església, però després no em permetria ballar ni estar còmoda. Així que finalment vam decidir fer dos vestits: un per a l’església i un altre per a la resta del casament. El primer estava clar: molta cua, màniga llarga, coll rodó tancat i esquena descoberta. El segon, coll halter i una cua prou llarga i curta alhora que em permetés ballar i fer el boig.
Finalment, després de moltes proves, vam acabar fent un tercer vestit per a la festa amb brillantor.
Un vestit amb escot estret i escot en pic, que em permetria ballar sense que se’m mogués ni es veiés res. Tenia molta brillantor, estava brodat a mà i amb pedreria. Va ser increïble. La meva mare va entrar amb la idea brillant de posar-hi serrells. Això va afegir molt de moviment i ho va fer superespecial. I, sens dubte, amb l’esquena descoberta, com amb els altres dos vestits. Cada vestit tenia un escot diferent, però l’esquena molt semblant, que era un factor que volia mantenir de manera essencial.
No m’hauria imaginat mai poder casar-me no amb un, sinó tres vestits! Va ser un somni. Un per a cada moment, i crec que no sabria escollir el meu favorit. Però em penso que em decantaria pel de l’església.
El que vam fer només tornar de Nova York, després de la comanda, un cop ja ho sabia la nostra gent, va ser buscar una església i una masia on casar-nos. Ens vam decidir per la basílica de Santa Maria de la Seu a Manresa, i la celebració a la Masia Can Sabaté.
Ens va encantar el lloc quan el vam visitar, i no hi havíem estat, fet que era un element prioritari per a nosaltres. Volíem celebrar el casament en un lloc on encara no hi haguéssim estat. D’aquesta manera, seria més especial i més únic.
Vam decidir decorar la masia amb molta flor i llum. Donàvem molta prioritat a la il·luminació. A casa tenim moltes espelmes, ens encanten, i creiem que donen un toc molt càlid i romàntic, i això volíem transmetre aquell dia. Així que vam recrear un cel estrellat, i les taules van estar decorades amb molta espelma i molta flor.
De la il·luminació es va encarregar The Boda Producciones, i no vam poder escollir millor. Es van encarregar de tot el que respectava a la il·luminació des del primer moment, i no vam haver de preocupar-nos de res. Ho vam deixar tot a les seves mans. I ho tornaríem a fer.
Les flors les vam fer amb Flors Bertran, de Barcelona.
Vam tenir una mica de contratemps amb la pluja. Dues setmanes abans, ens vam assabentar que hi havia possibilitat de pluja. Així que la mateixa setmana del casament també ens vam decidir a posar una carpa, ja que la previsió de pluja seguia present, i no ens podíem arriscar. Era un imprevist que volíem tenir controlat, perquè pensàvem que no quedaria igual de bé, però al final va ser un encert. Va quedar fins i tot més acollidor i superbonic.
Quant a com volíem ambientar el casament, volíem que fos un casament molt animat. D’aquells que recordes sempre amb els amics i gaudeixes rememorant.
A l’aperitiu vam agafar La Repera, amb Jaime Terrón, i van fer que l’aperitiu fos superdivertit. Després de l’aperitiu, vam passar al banquet, on vam contractar un DJ, per tal que el banquet fos també molt animat. Aquesta era una altra prioritat. No volíem el típic sopar en què estàs assegut a taula i fins i tot de vegades se’t fa llarg. I així va ser, entre plat i plat érem a dalt donant-ho tot, i gairebé no ens deixaven ni començar el següent plat. Va ser una passada.
Vam acabar la nit amb Quike AV dominant la festa. És el millor DJ sens dubte. Va ser increïble el que va fer, i com diu tothom, el dia ens va passar volant… I és real. Un dia inoblidable.
Al cap de dos dies, agafàvem un avió amb rumb al Japó. Hi vam passar dues setmanes, i després vam agafar un vol a les Maldives per estar-hi una setmana. La lluna de mel ens la va organitzar Hanaley Travel. Vam decidir fer-ho amb una agència, ja que no volíem preocupar-nos per res i volíem estar tranquils. El Japó és una passada, ho recomano a tothom, ja que és superdiferent d’Espanya. La cultura, el menjar… Tot. I és molt bonic. I bé, les Maldives… Tant de bo anar-hi cada any! Som molt de platja i acabar la lluna de mel en una destinació de platja, després de tant moviment a la ciutat, és un encert.”
“Sota el cel infinit, unim les nostres destinacions per escriure junts el capítol més bonic de la nostra història: l’inici de la nostra eternitat junts.”
