Quan reps convidats de l’altre punta del món, et veus obligat a fer de turista en el teu propi país.
Això mateix va succeir quan el fotoperiodista Sergi Reboredo va rebre el seu amic Dominic Nzoka. El va conèixer a Kenya fa un parell d’anys i l’havia acollit a casa seva, a Kitui, després d’haver gaudit junts d’un safari pel Masai Mara.
En Sergi va pensar que el millor seria ensenyar-li la província de Girona, la més maca de tot Catalunya, i què millor que començar per la seva capital, Girona? Una de les postals més pintoresques de la ciutat és, sense cap mena de dubte, la de les façanes que pengen sobre el riu Onyar i reflecteixen els seus colors sobre les aigües, visibles al llarg de diversos ponts que creuen la ciutat. Tot i que en realitat no són façanes, sinó la part posterior dels edificis.
En Dominic mai havia viatjat en globus i en Sergi va comentar-li que era una de les millors coses que podien fer. La zona volcànica de la Garrotxa és un dels parcs naturals més emblemàtics de Catalunya per la seva bellesa, sobretot durant la tardor, quan els arbres mostren el seu espectacular cromatisme. Es troba situada a cinc kilòmetres d’Olot, i representa un dels paisatges volcànics més impressionants de la península ibèrica. Cobreix una extensió d’unes 15.000 hectàrees, en les quals es poden trobar fins a 40 volcans inactius, en un paisatge cobert de sorra vermella, sobre la qual creixen frondosos boscos d’alzines, rouredes o fagedes. Existeixen múltiples senders per visitar el parc, tot i que res resulta tan emocionant com sobrevolar-lo en un globus aerostàtic a vista d’ocell
En Sergi va comentar a en Dominic que les millors platges d’Espanya es troben a Catalunya. Calella de Palafrugell s’estén al llarg de mitja dotzena de cales de sorra, intercalades amb roques de tons ocres i connectades entre elles pels camins de ronda. Amb els vaixells de pesca sobre la sorra, i els cafès i restaurants sota els arcs dels edificis de color pastel, es fa difícil pensar en un centre vacacional més maco. Potser és un dels pocs que encara conserva intacte el seu passat mariner, els seus emblemàtics carrerons i les cases pintades d’un blanc impol·lut, amb sostres inclinats i les seves famoses “voltes”, un seguit d’arcs que cobreixen el passeig marítim.
El dia següent van despertar-se per visitar el Teatre-Museu Dalí. Va ser projectat i dissenyat pel mateix Salvador Dalí l’any 1974 sobre les restes de l’antic teatre municipal de la seva ciutat natal, Figueres. Aquest teatre-museu representa, per a molts, l’objecte surrealista més gran del món. De fet, l’atmosfera que envolta l’edifici ja és, en ella mateixa, tota una declaració d’intencions: onírica, transgressora i irracional, començant per la seva emblemàtica cúpula geodèsica, els centenars de pans, maniquins i ous gegants amb què està decorada l’emblemàtica Torre Galatea, o la provocadora sala Mae West, amb el seu famós sofà amb forma de llavis.
Després d’una setmana de turisme per Girona, Dominic Nzoka va confessar al seu amic i guia improvisat que mai havia estat a uns llocs tan macos com aquells. El viatge havia valgut molt la pena.
