El David i la Irene es van conèixer de ben petits, amb només dos anys, durant unes vacances de Setmana Santa.
Tant ells com els seus pares varen passar molt bones estones junts i aquell mateix estiu varen tornar a coincidir en el mateix lloc d’estiueig. Va ser allà on va sorgir una preciosa amistat que, més tard, acabaria en romanç.
Van seguir veient-se dues o tres vegades a l’any durant la seva infantesa, però a l’adolescència, els estudis i el fet de no coincidir durant l’estiu els va separar per un curt període de temps.
Uns anys més tard van tornar a coincidir en un sopar, i va ser aleshores quan, per primera vegada, no es van veure només com els dos amics de la infància, sinó que hi havia alguna cosa més, alguna cosa atreia el David cap a la Irene i viceversa.
Des d’aleshores, aquella innocent amistat va anar creixent fins que els dos es van adonar que sentien molt més que amistat.
Tots dos van tenir clar que el lloc ideal per celebrar la seva unió havia de ser a la Masia La Tartana, un lloc que els va enamorar des del primer moment.
Va ser l’Ester, de la Masia La Tartana, qui els va recomanar la idíl·lica església de Can Roure, una petita i preciosa església al parc natural de Sant Llorenç envoltada de natura i amb vistes a la Mola.
La combinació dels dos espais no podia ser més perfecta per a ells.
Fotografia de Fidel Bagan
La Irene va dissenyar els seus dos vestits. Pel primer vestit, per a la cerimònia, en va escollir un de dues peces amb faldilla princesa i un body de crepè amb l’esquena descoberta i brodada.
El segon vestit, més desenfadat per a la celebració, era una continuació del primer amb un cos molt semblant, i el canvi apareixia a la faldilla, de llarg midi amb drapejats i una obertura central.
El David va dur un vestit i camisa fets a mida per la sastreria Señor i un corbatí fet per la Irene, amb el mateix teixit que ella va dur al taló de les seves sabates Just-Ene, personalitzades per seguir la seva tradició de portar sempre un petit detall a joc en els seus esdeveniments.
Fotografia de Fidel Bagan
El seu gran dia va estar immortalitzat per Fidel Bagan, amb qui van sentir una molt bona connexió des de la primera reunió i que va saber captar cada detall i cada moment especial dels nuvis i els seus convidats.
Després d’una emotiva cerimònia a l’església de Can Roure i una preciosa celebració a la Masia La Tartana, els nuvis van sorprendre els seus convidats amb un espectacular vals i una rumba bolero, coreografiats per la Laura i el Jordi, germana i cunyat de la Irene, ballarins de balls de saló de competició.
Una bonica història d’amor amb un final molt feliç.
Fotografia de Fidel Bagan
