Noruega, sota l’aurora boreal, diuen les guies de viatge que aquest trajecte és un dels recorreguts nocturns en tren més especials dels món i, probablement, ho sigui.
El tren travessa la regió noruega de Nordland, a la costa nord-occidental de la península escandinava; un paisatge típic de costes retallades, nombrosos fiords i illes, muntanyes escarpades i planes il·luminades en certs mesos de l’any per les fosforescències boreals.
El poeta noruec Sveinulv Jarnæss descrivia així les nits a la regió, en un poema de 1950: “Abraça les nits de Nordland, si pots, les més maques del món. El cel en flames en el foc de l’aurora boreal, sobre un país de les meravelles dels somnis”, i és que la màgia dels seus camps, tenyits d’un blanc infinit, enamoren només de pensar-hi. Els locals el coneixen com “el tren del cercle polar àrtic” o “el tren del sol de mitjanit”, i la seva targeta de visita inclou unes vistes a preciosos llacs, rius i fiords, així com l’espectacular glaciar Svartisen.
Durant l’estiu, quan el cel és clar, el sol roman visible les 24 hores del dia. A l’hivern, les aurores boreals apareixen i omplen el cel de llums increïbles. La ruta s’inicia a la pintoresca ciutat noruega de Trondheim i recorre, durant quasi 10 hores, un sorprenent i espectacular paisatge, fins a arribar a la remota ciutat àrtica de Bodø. Amb 44 estacions, 295 ponts, 712 passos a nivell i 154 túnels, representa la línia ferroviària més llarga de Noruega, i és, a més, l’única que creua el cercle polar àrtic. Compta amb dues sortides diàries, una de diürna, que surt de Trondheim a les 7.38 h i arriba a Bodo a les 17.28 h, i una altra de nocturna, que surt de Trodheim a les 23.40 h i arriba a Bodo a les 9.16 h.
Té un ample de via estàndard, de 1.435 mm, i, en l’actualitat, no està electrificada. Per
això utilitzen locomotores dièsel NSB Di i vagons B5, que poden arribar a una velocitat de fins a 140 km/h. Veure’ls travessar la catifa blanca de neu que cobreix els paisatges a l’hivern és espectacular. Entre les millores que s’han proposat fer de cara als propers anys, hi ha l’electrificació de la línia, el desdoblament d’alguns trams i la implementació del sistema europeu de control de trens, que permetrà reduir el temps de viatge gairebé una hora. Els seus vagons són confortables, amb seients còmodes que compten amb endolls per poder carregar el telèfon mòbil. També disposa d’un vagó restaurant, que ofereix begudes calentes i entrepans durant tot el recorregut.
Els locals utilitzen aquest tren per viatjar entre les ciutats i pobles remots al llarg de la línia, mentre que molts turistes ho fan per arribar fins a Bodos o bé per continuar fins a les famoses illes Lofoten.
Trondheim, la vella capital
Amb gairebé 200.000 habitants, Trondheim és una de les ciutats més grans de Noruega. Fins a l’any 1217 va ser la capital del país. I continua sent la ciutat on els nous reis reben la benedicció cerimonial. Situada al costat d’un fiord, la ciutat està envoltada de preciosos turons boscosos, amb el riu Nidelva que forma un meandre que rodeja el barri antic. L’any 997 fou batejada pel rei víking Olav Tryggvason com a Kaupangen, que significa “mercat o nucli comercial”, i avui dia encara segueix sent un lloc popular al qual poder anar a comprar, sobretot pel que fa a roba i a diversos productes d’elaboració artesanal. Les seves cases de fusta s’han vist destruïdes pel foc almenys en 15 ocasions en els darrers 500 anys. Durant les guerres del segle XVII amb Suècia, va patir danys importants. La seva expansió moderna data de 1877, quan es va completar la primera línia de ferrocarril que unia la ciutat amb Oslo. La catedral de Nidarosdomen, el seu monument religiós més imponent, ofereix unes vistes molt atractives i és el santuari nacional de Noruega, construït sobre la tomba de sant Olav.
Grans cafeteries, carrers per a vianants, restaurants i diversos museus, entre els quals destaquen el d’arts decoratives i el Rockheim, el museu nacional de la música popular de Noruega, competeixen per l’atenció del turista. L’estació central de Trondheim, des de la qual inicia el recorregut el nostre tren, està ubicada a Brattøra, a la zona nord del centre de la ciutat. Un cop acomodats als nostres seients, el rellotge marca exactament les 7.30 h del matí i el comboi es posa en marxa lentament, els edificis van quedant enrere i les muntanyes nevades s’apropien de les vistes.
Parada a Mosjøen
Gairebé 6 hores són les que triga el tren a arribar a Mosjoen, un bonic poble costaner de pescadors amb cases de fusta pintades en colors ocres, en el qual sembla que el temps s’hagi aturat. El seu carrer principal, Sfogata, amb els seus 450 m de llarg, és el més extens de tota la comarca. A l’hivern, les senderes il·luminades permeten esquiar, i s’organitzen petites rutes amb raquetes de neu per cercar els focs nocturns. D’altres opten per llocs més apartats on poder apreciar amb major detall les aurores boreals. Precisament, ha estat l’increment de turistes en busca d’aquest fenomen atmosfèric que ha dut un sector important de la població, que antigament vivia de la pesca, a especialitzar-s’hi. És aquí on es fa la primera parada per veure les aurores. Ben entrada la nit, una furgoneta transporta els viatgers fins a una muntanya als afores del poble. Després de caminar per un senderó, s’arriba al cim, on, en una petita fogata, s’escalfa el cafè per poder aguantar bé l’espera. Mai se sap quant trigaran a deixar-se veure, per més que alguns northern lights hunters insisteixin a intentar predir-les. Les gèlides temperatures en aquesta època de l’any, que en ocasions sobrepassen els -30 ºC, resulten difícils de suportar, especialment per a tots aquells que venen de fora, tot i que, segons expliquen, no existeix el fred, sinó la persona mal abrigada. Una bona roba tèrmica soluciona el problema.
Mo i Rana, ciutat de l’acer
A les 14.21 h, el tren s’atura a Mo i Rana, una ciutat de poc més de 22.000 habitants, situada a tan sols 80 km al sud del cercle polar àrtic. És la ciutat més gran de Helgeland i la tercera més important del nord de Noruega.
La pedra angular de la seva ràpida expansió es va deure, en gran part, a la construcció, a mitjans del segle passat, d’una enorme planta d’acer, clausurada a finals dels anys 80. En aquell moment se la coneixia com “la ciutat de l’acer”. Avui dia se la coneix com “la ciutat del cercle polar àrtic”, i és que la reconversió l’ha dut a especialitzar-se, cada cop més, en l’explotació dels seus recursos naturals: els fiords, els boscos d’avets, les coves i els glaciars. El Museu d’Història del Salmó, els viatges a les coves i el glaciar Svartisen són els destins predilectes entre els qui baixen del tren, així com gaudir d’algunes especialitats culinàries, com la carn de ren i el marisc fresc.
Lønsdal, llar dels samis
Un quart d’hora abans de les quatre, s’arriba a l’estació de Lønsdal. No es tracta d’una gran infraestructura, sinó d’una casa de fusta de dos pisos que, gràcies al seu color vermell, destaca en mig d’un bosc d’avets coberts per un mantell de neu en mig del no-res, partit en dues meitats per la via fèrria. L’estació fou inaugurada el 10 de desembre de 1947. L’interès d’aquesta parada es troba a visitar el Saltfellet-Svartisen, un dels parcs nacionals més macos de Noruega i hàbitat d’una colònia estable d’indígenes samis. S’estima que entre Suècia, Noruega, Finlàndia i Rússia, únicament queden, actualment, uns 82.000 nadius, tot i que bona part d’ells ja ni tan sols parla la llengua i viu a les grans ciutats. Per arribar fins a la cabana, o lavvu, com ells en diuen, d’Anna Marguerita, una jove sami interessada a donar a conèixer la seva cultura, és necessari circular per una estreta carretera gelada aïllada del món. Té 29 anys i viu amb la seva mare, que en té 52, a més d’un ramat de rens. Vesteix amb elegància el seu gátki, vestimenta tradicional composta per un vestit lila brodat i un mantell vermell de quadres, subjectat al pit per un gran fermall de plata. Les botes de pell de ren, les polaines i el ponxo complementen la resta del look.
Les seves portes estan obertes per a tots els visitants interessats a aprendre alguna cosa sobre la seva cultura, i no hi ha res millor que sorprendre’ls amb un bon sopar a base de producte local. Embotit de ren amb pa fet a casa, sopa i estofat, també de ren, sedueixen el paladar del viatger que, a més a més, pot delectar-se escoltant un dels càntics típics, el yoik. Durant el sopar, expliquen allò peculiar del llenguatge sami, que compta amb 50 paraules per parlar sobre rens i 100 sobre la neu, una cosa impossible de traduir al nostre idioma.
El govern ha fet un gran esforç per reconèixer els seus drets, així com dotar-los d’un parlament propi des de 1989. Els samis creuen que encara s’ha de lluitar per aconseguir millores per al seu poble.
Més aurores boreals
Molts turistes estan fascinats per les aurores boreals, un espectacle de llum natural al cel àrtic que, usualment, té lloc entre els mesos de setembre i abril.
Molts cops se les associa a mites i a llegendes. Es diu que són esperits que es mouen a través del cel o bé la cua d’una gran guineu que corre sobre la tundra colpejant les muntanyes. Sigui com sigui, contemplar en viu com aquestes llums fantasmagòriques deambulen sigil·loses per l’horitzó és una de les experiències sensorials més increïbles del món. El fenomen és impredictible, i sol arribar quan el clima és fred i sec, tot i que comencen a sorgir meteoròlegs especialitzats a predir aquest tipus de tempestes que, a vegades, poden durar segons, i d’altres, en canvi, unes hores. El fenomen es produeix quan, durant les grans explosions solars, enormes quantitats de partícules són arrossegades per l’astre rei a l’espai. Quan les partícules xoquen contra l’escut magnètic de la Terra, són conduïdes fins a un oval al voltant del pol nord magnètic, on interactuen amb les parts superiors de l’atmosfera, les capes d’ozó, l’oxigen i altres gasos que protegeixen la Terra. És aleshores quan l’energia s’allibera en forma d’aurores boreals.
Arribada a Bodø
Una lleugera boira cobreix el paisatge gelat pel qual circula el tren. El gris és el color predominant, només trencat per algunes cases disseminades de color vermell.
És a les 17.32 h de la tarda quan el tren entra a l’estació de Bodø, final de l’apassionant trajecte per les terres àrtiques. Bodø és la capital i l’àrea urbana més poblada de la província de Nordland. Se situa al nord del cercle polar àrtic i gaudeix del sol de mitja nit des del 4 de juny fins al 8 de juliol. La ciutat compta amb nombrosos atractius turístics, com Saltstraumen, el remolí d’aigua més potent del món, o, per als amants de la natura, la ruta de senderisme sobre la muntanya Keiservarden, amb vistes 360º sobre la ciutat. També ofereix uns reputats festivals de música, rutes d’art urbà o el Museu de l’Aviació, inaugurat l’any 1994, que cobreix tota la història de l’aviació civil local i inclou exhibicions d’avions militars.
Escapada a les Lofoten
Des de l’atrafegat port de Bodø és possible fer una excursió d’extraordinari interès, ja que 3 ferris surten cap a diferents parts de les illes Lofoten, per la qual cosa aquesta ciutat s’ha convertit en un punt de parada popular.
Les Lofoten, són, sense cap mena de dubte, les illes més fotogèniques del món, amb paisatges que deixen sense alè: muntanyes nevades a més de 1.300 m d’alçada que emergeixen del mar, camps de futbol impossibles al costat de penya-segats i espectaculars aurores boreals que embruixen en qualsevol nit estrellada.
Antigament la pesca i l’assecat del bacallà representaven l’únic mètode de vida dels seus ciutadans. Avui dia, el turisme és la seva principal font d’ingressos. Els restaurants locals ofereixen una gastronomia exquisida, que, evidentment, gira al voltat d’aquest singular peix, cuinat de mil formes diferents. A més, els cims de Lofoten presenten grans possibilitats per a l’escalada i el muntanyisme.
