Es podria considerar que el Gabi i jo hem estat una de tantes parelles post covid que han hagut d’anar posposant les seves noces al llarg dels 3 últims anys…
Ens vam prometre l’agost del 2019, la nit del nostre aniversari. Aquí va començar la nostra àrdua aventura per trobar un lloc ideal on casar-nos. Des d’un principi vam voler unes noces diferents, més informals però alhora elegants, i hi havia un distintiu que no podia faltar, tenint en compte què va estretament lligat a la nostra relació, es tracta de la mar Mediterrània.
Us poso en situació, en Gabi i jo ens vam conèixer a Salou fa cosa ja de nou anys per amics comuns, érem i continuem sent “veïns de pantalà”. Els dos ens hem criat navegant, pescant i compartint esports aquàtics des de ben petits. És una cosa que tenim en comú i gaudim junts. Per això era un element indispensable al dia de la nostra unió.
Per als futurs novi@s que estiguin llegint aquest article i plantejant-se casar-se en una platja de la costa mediterrània, us informo que és bastant difícil aconseguir que les noces siguin tan boniques com us les imagineu.
Fotografia de Yago Bruna
Segons les lleis costaneres, pots demanar que et cedeixin una part de la platja per a celebrar-la, però en tractar-se d’un espai públic, qualsevol persona pot circular i fins i tot assistir a la cerimònia, per la qual cosa al final no serà un esdeveniment tan íntim ni bonic com l’hàgiu imaginat.
Una altra característica que buscàvem, ja que en Gabi és de La Rioja i en el meu cas tinc força família vivint en diverses parts d’Espanya, era poder tenir a la majoria de convidats allotjats en el mateix lloc de la celebració per a poder estar tots junts i allargar-la al màxim. Per això vàrem recórrer al possible lloguer d’una casa prop de la costa per celebrar l’esdeveniment. En una de les webs d’aquestes cases sortia una llista d’empreses de servei d’àpats que ens va interessar per l’estil de servei i esdeveniments que realitzava, el càtering Azulius, i així va ser com vam conèixer a la Rocío.
La Rocío ens va ajudar moltíssim tant amb els proveïdors amb els quals hem treballat com amb el lloc on finalment vam decidir casar-nos, Santa Romana a Caldes d’Estrac.
La primera vegada quela Rocío ens va parlar de Santa Romana va haver-hi diverses coses que ens van atreure moltíssim, la primera va ser que ens va dir que era una antiga casa colonial rehabilitada, davant de la mar i amb un jardí privat, situant-se sobre una talaia, de manera que no es veu a simple vista la zona de la platja, és com si estiguessis directament sobre la mar. I la segona era que just al costat, dins el recinte, els mateixos propietaris posseeixen apartaments vacacionals, acabats de construir i decorats amb molt de gust.
Fotografia de In Bianco
Així que vàrem decidir anar a veure-ho, i la veritat és que ens va encantar des del primer moment. Tot i que encara estava amb els últims retocs es veia un lloc increïble i en ser bastant nou ens asseguràvem que cap dels nostres convidats hi hauria estat abans i se sorprendrien tant com nosaltres.
Ens van atendre molt bé i ens van ensenyar tot el complex, inclosos els apartaments.
Poc després de la nostra visita, va arribar la COVID i vam haver de confinar-nos, pel que vam decidir posposar les noces a l’any següent. No ens van posar cap problema ni cap cost addicional. Però a l’any següent, per desgràcia, el meu pare va morir de Covid, i òbviament se’ns van treure les ganes de celebracions per una temporada.
Santa Romana com la resta de proveïdors ens van brindar tot el seu suport i afecte facilitant-nos una vegada més el canvi de data.
I, finalment, va arribar el gran dia, ens vam sentir molt ben acollits pel poble de Caldetes, tant el restaurant on vam celebrar les prenoces a peu de platja (Quiosquet Love platja), com la florista d’Airam Flors que ens va fer les flors de la cerimònia. Es van bolcar moltíssim ajudant-nos i cuidant-nos.
Fotografia de Yago Bruna
Els convidats van quedar encantats amb els apartaments de Santa Romana, les seves vistes a la mar, els seus jardins i la piscina.
Va ser una celebració tipus còctel amb aquest aire despreocupat però alhora elegant pel lloc i la decoració. Ens vam allotjar tant nosaltres com les nostres famílies a la casa colonial, esplèndidament rehabilitada, on han cuidat fins al més mínim detall de les suites.
Va ser un “bodorrio” molt emotiu amb moltes anècdotes divertides. La pena és com de ràpid se’ns va passar…
Però sens dubte, si poguéssim, repetiríem cada any.
Fotografies de Yago Bruna i de In Bianco
